05.20.07
Burkina Faso: 11è dia
Avui és festa (religiosa) a Burkina. Tal com varem quedar amb Athanase, després d’esmorçar ens trobem amb les bicicletes esperant-nos a l’entrada. En Xavi em desvela la notícia del dia: no tènen frens ! Bé, sí en tènen però només estan per fer-hi bonic… així doncs haurem de tirar de sola de sabata per a frenar. En Xavi ja ha procurat fer una proba preliminar i sembla que algunes normes de trànsit no s’apliquen, així que junt amb la manca de frens haurem d’estar força atents.
Tot fent ús de la guia, ens orientem per la ciutat i recorrem fàcilment una de les avingudes principals sense problemes fins gairebé arribar a les afores. El sol pica fort i tot i portar màniga llarga i pantalons llargs, m’he descuidat de posar-me cap tipus de protector solar a les zones descobertes… Passem per varis comerços mentre alguns ens miren estranyats:
Le blanc avec le velò ?
Un nen s’acosta amb bicicleta a en Xavi i li comenta que no és gens usual veure gent blanca en bicicleta. Altres s’acosten a nosaltres amb moto per probar a vendre’ns alguna cosa o servei (visites guiades per exemple). Ens aturem en un petit mercat per a comprar algun chapeau per a soportar millor la solana que ens pica a la closca. Mentre busquem, la gent no para d’oferir-nos coses i alguna noia em toca el braç com si volgues saber quin tacte tènen els blancs :-S
Seguint la nostra visita en bicicleta passem per els exteriors d’un mercat on tornem a veure un exemple de reciclatge de subsistència: adreçen barrils metàlics de gasoil a martellades per després vendre’ls. El més curiós és que segueixen un ritme de percussió musical al més pur estil africà: mentre fan feina, piquen al compás i fan patrons de preguntes i respostes entre ells.
Després d’una bona insolació (braços vermells gamba-guiri i una mica de mal de cap), fem una parada per dinar. El restaurant s’anomena “les 3 karites” i no es menja malament. Tot just després d’acabar de dinar decidim per unanimitat anar a descansar una hora a l’hotel per després passar per el LCBOB a respondre mails.
Avui ha estat un dia especialment dur. M’atreveixo a dir que 3 hores de bicicleta sota sol africà poden amb les forçes de qualsevol. Així doncs, després d’un merescut sopar, em prenc un gelocatil líquid per aliviar el mal de cap i cap dins la xarxa antimosquits 