Burkina Faso: 13è dia

Roman Valls Guimerà bio photo By Roman Valls Guimerà Comment

Avui en Xavi marxa cap a Ouagadougou per agafar el seu vol de tornada a Barcelona. Aprofitem per acabar d’entendre’ns amb Athanase sobre la meva tornada i ens acomiadem. D’aqui unes poques hores arribarà en Raimon i aprofito els moments de calma per escriure una bona estona.

Mentre avanço amb els posts endarrerits, alguna cosa pica amb força a la finestra de l’habitació. Primer no li dono importància: deu ser alguna branca dels arbres propers o algú que neteja la finestra… o potser m’estan cridant desde el carrer llençant pedres al vidre ? Quina grata sorpresa quan veig que el causant és aquest animal autòcton tant xulo:

Lizzard burkina

Els cops els fa amb la cua quan es mou, fent un cop sec i fort al vidre. Sorprenentment es deixa fotografiar desde una curta distància sense immutar-se. Dies abans en Mesmin m’havia explicat que de petits els caçaven i se’ls cruspien fregits… fa gràcia pensar que de petit lo màxim que jo havia experimentat amb la versió catalana d’aquestes bèsties era veure com perdien la cua i la recuperaven: fam versus esperit científic :P

A l’hora de dinar decideixo sortir a donar una volta i menjar a un restaurant proper: l’Entretier, la guia diu que està força bé per veure el moviment del carrer… tot i això no acaba de pagar la pena: Triguen més d’una hora en servir el plat :-! Quan arriba m’hi llenço per acabar-m’ho tot, quina gana ! Encara tinc un racó a l’estòmac per comprar un mango a una de les múltiples parades que hi ha al carrer (75CFA) i me’l menjo a l’hotel: enorme i boníssim.

Després de descansar i fer baixar el menjar, segueixo escribint els posts que tenia pendents. Quan em passi per el LCBOB en tindré uns quants llestos per postejar :-) De sobte sona el telèfon de l’habitació, en Raimon ja ha arribat. Després d’intercambiar impressions, recuperar el meu passaport amb el visat de burkina i desfer-se de l’equipatge, decidim anar a donar una volta per el mercat central de Bobo:

Això és com en els documentals però aqui es pot tocar i olorar

Mentre passejem per el mercat e intentem evadir sense massa èxit els venedors que se’ns enganxen. Ja van tres cops que em passejo per el mercat i penso que la tècnica a usar per sobreviure-hi és ignorar educadament els venedors que es posen pesats: “no merci messier…” i en el cas que es vulgui algo concret: regatejar sempre una estona.

De tornada cap a l’hotel, decidim passar un parell d’hores per separat per tal de descansar i organitzar-nos. Li deixo la guia de burkina per a que li faci una ullada i mentrestant reprenc el blogging :)

Més tard i ja sopats, passegem de nit per alguns carrerons desconeguts amb ben poca iluminació. En Raimon aprofita per explicar-me el primer contacte que va tenir amb en Mesmin per Ouaga i els llocs que han visitat plegats: Els intel·lectuals es reuneixen en un carrer per llegir a l’aire lliure, per cap raó en especial, simplement resulta que allà disposen d’iluminació suficient durant la nit. Entre altres temes parlem principalment de filosofia entrelligada amb matemàtiques, molt entretingut :)

comments powered by Disqus