06.02.07
Burkina Faso: 13è dia
Avui en Xavi marxa cap a Ouagadougou per agafar el seu vol de tornada a Barcelona. Aprofitem per acabar d’entendre’ns amb Athanase sobre la meva tornada i ens acomiadem. D’aqui unes poques hores arribarà en Raimon i aprofito els moments de calma per escriure una bona estona.
Mentre avanço amb els posts endarrerits, alguna cosa pica amb força a la finestra de l’habitació. Primer no li dono importància: deu ser alguna branca dels arbres propers o algú que neteja la finestra… o potser m’estan cridant desde el carrer llençant pedres al vidre ? Quina grata sorpresa quan veig que el causant és aquest animal autòcton tant xulo:
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 1767 *
Els cops els fa amb la cua quan es mou, fent un cop sec i fort al vidre. Sorprenentment es deixa fotografiar desde una curta distància sense immutar-se. Dies abans en Mesmin m’havia explicat que de petits els caçaven i se’ls cruspien fregits… fa gràcia pensar que de petit lo màxim que jo havia experimentat amb la versió catalana d’aquestes bèsties era veure com perdien la cua i la recuperaven: fam versus esperit científic 
A l’hora de dinar decideixo sortir a donar una volta i menjar a un restaurant proper: l’Entretier, la guia diu que està força bé per veure el moviment del carrer… tot i això no acaba de pagar la pena: Triguen més d’una hora en servir el plat :-! Quan arriba m’hi llenço per acabar-m’ho tot, quina gana ! Encara tinc un racó a l’estòmac per comprar un mango a una de les múltiples parades que hi ha al carrer (75CFA) i me’l menjo a l’hotel: enorme i boníssim.
Després de descansar i fer baixar el menjar, segueixo escribint els posts que tenia pendents. Quan em passi per el LCBOB en tindré uns quants llestos per postejar 
De sobte sona el telèfon de l’habitació, en Raimon ja ha arribat. Després d’intercambiar impressions, recuperar el meu passaport amb el visat de burkina i desfer-se de l’equipatge, decidim anar a donar una volta per el mercat central de Bobo:
Això és com en els documentals però aqui es pot tocar i olorar
Mentre passejem per el mercat e intentem evadir sense massa èxit els venedors que se’ns enganxen. Ja van tres cops que em passejo per el mercat i penso que la tècnica a usar per sobreviure-hi és ignorar educadament els venedors que es posen pesats: “no merci messier…” i en el cas que es vulgui algo concret: regatejar sempre una estona.
De tornada cap a l’hotel, decidim passar un parell d’hores per separat per tal de descansar i organitzar-nos. Li deixo la guia de burkina per a que li faci una ullada i mentrestant reprenc el blogging
Més tard i ja sopats, passegem de nit per alguns carrerons desconeguts amb ben poca iluminació. En Raimon aprofita per explicar-me el primer contacte que va tenir amb en Mesmin per Ouaga i els llocs que han visitat plegats: Els intel·lectuals es reuneixen en un carrer per llegir a l’aire lliure, per cap raó en especial, simplement resulta que allà disposen d’iluminació suficient durant la nit. Entre altres temes parlem principalment de filosofia entrelligada amb matemàtiques, molt entretingut