India: Primer dia a New Delhi

Despres del kitkat blogil motivat per problemes tecnics, torno a emetre… de moment en mode BETA i sense fotos, i ja que estem posats, sense accents

Si algu sap com posar accents en un teclat bluetooth DELL america i en una nokia 770, li agraïre… merci plue pel teclat !

El vol

Virgin atlantic, compania aerea fins ara desconeguda per mi: Aquesta gent no es dedicava la venta de discos ? Virgin records ? Doncs tambe tenen aerolinees :S

Arribada

Despres de les obligades comprovacions del visat, omplert de formularis similars als d’USA pero sense tantes preguntes antiterrorista, ja soc dins !

Canvio euros per rupies… de sobte l’oficinista em dona dos feixos de bitllets que no m’esperava pas: El canvi esta bastant desigualat. En el moment d’escriure aquestes linees, 1000 rupies (Rs) són 15€. Al canviar 300€ en 6 bitllets de 50€, em vaig trobar de sobte amb un bon feix de bitllets difícils d’amagar :-S

Aeroport a Delhi

A la sortida de l’aeroport, cal ser rapids i practics si hi ha sort de divisar un autobus verd a la sortida, a per ell ! Seran 50Rs + 25Rs addicionals per equipatge que porteu.

Altrament, si no voleu esperar massa, conegueu a una simpatica parella de manyicos de Saragossa i compartiu taxi previa reserva (300Rs a compartir entre tres)

El primer contacte amb la circulacio de Delhi, no es apte per cardiacs: una norma basica del seu codi de circulacio es pitar, tota altra senyal, es totalment secundaria. El resultat es una Cristina comentant amablement pero amb espant i urgencia:

Driver, be careful, please !

Pero no hi ha res a fer, la circulacio es totalment normal a ulls indis

• Qui necessita l’absurda norma de distancia de seguretat ? Pita’m quan et falti mig centimetre per xocar, gracies
• Senyals pintades a la via… delimiten carrils de circulacio ? Nope, tant sols son decoratives, pita si no et deixo passar per el meu carril
• Ostres ! M’he passat la sortida ! Cap problema, girem cua en contradireccio mentre pitem (no, no es broma!)

Un cop fora del taxi…

Hem d’educar-nos a creuar el carrer… sense dinyar-la:

Observant els locals he conseguit aprendre les dues tecniques fonamentals per creuar una carretera:

1. Actuar com Indiana Jones quan intentava creuar un pont invisible: fer un acte de fe pel qual no t’atropellaran i aguantar les pitades com un valent.
2. Seguir un grup de locals en el moment que es decideixen a fer la maniobra 1.

El cert, es que despres d’aprendre a creuar, aixeques un moment la vista, mires al teu voltant i veus una gentada en moviment, colors, olors, soroll i caos… satura els sentits, ja soc a l’india, nomes em queda aprendre a estar-hi

El tema olors no em va impactar tant com creia… no hi ha per tant, a Barcelona tambe hi ha carrers que fan olor a pixat i a tub d’escapament, tot i que certament no hi ha vaques al carrer :S

Podriem pensar que Delhi es com una Barcelona ruralitzada…

Un cop a cobert en un hostel (Ajay’s guest house), uns italians molt simpatics em relaten les seves experiencies en el seu viatge per india que ja acaba mentre juguem a un joc anomenat “cramble board”, tambe s’hi refereixen com a “CARROM”

Cristina, una italiana hiperactiva i molt simpatica te el detall d’escriure’m un bon munt de menjars deliciosos d’India que no em puc perdre de cap de les maneres:

• Special talli
• Somosa
• Lassi
• Dosa
• Momo or Fried Momo
• Mutton Kebab
• Cheese Naan
• Chai

Tinc forca temps i ganes per descobrir aixo i molt mes, i vosaltres ?