M’aixeco gairebé xop, pràcticament no he dormit per culpa de la calorada :-S
Baixo a esmorzar i em serveixen un tros de pa amb mantega i una papaya oberta… se m’acudeix preguntar si es fruita fresca i el cambrer es posa a riure i a repetir “si, és d’avui, no pateixis”… sembla que ja ha vist prou turistes preocupats per les recomanacions de la OMS.
Un cop esmorçat, surto al carrer a explorar. Al cap de poca estona caminant se m’enganxa un venedor ambulant que no para de fer preguntes. Després de comprovar que no me’l puc treure de sobre fàcilment decideixo aprofitar i preguntar-li on puc comprar postals, em demana que esperi i marxa una estona. Al tornar porta amb sí unes quantes, escolleixo i pago enmig del carrer… suposo que em veu fer alguna cara d’inquietud i es fa entendre: “Tranquil, és normal, comerç africa”.
Al tornar veig un instrument musical que sempre hem tingut a casa i no tenim ni idea sobre com funciona i/o com es toca. Li demano al venedor que si sap tocar-lo… nop, només el vol vendre.
Finalment arriba en William i em porta en cotxe cap a l’autobus… primera vista de la incipient venta ambulant de mangos i platans… quants colors ! La següent foto és d’un dels peatges del viatge… la gent ven directament a la finestra de l’autocar:
Autobusos replets, l’equipatge s’amuntega al sostre d’aquests forçant al límit l’estructura que els aguanta… portar motos i bicicletes d’aquesta forma és completament normal. Al mateix autobús conec a un guarda forestal que va de Camí a Bobo per a assistir a un debat públic sobre els problemes que genera un embassament de nova creació. S’ha de moure gent i ha d’estar informada.
Durant tot el viatge de 5 hores faig fotos de la carretera, em sorprenen força coses:
No hi ha muntanya, la vegetació és molt més abundant del que m’esperava… ho imaginava més desèrtic. La terra és de color vermell de mart, al que ens té acostumats la NASA :P
Petites agrupacions de cases de fang al llarg del viatge… molt disperses, és sorprenent imaginar com viuen aquesta gent, segurament la realitat és més espectacular. Els desplaçaments d’aquesta gent són en bici, prop de la carretera hi ha multitud de petites tendes de reparació i recanvi.
Els animals pasturen però en general estan ben quiets, sembla com si volguessin evitar al màxim qualssevol tipus de moviment que pugui generar calor, certament ja deuen tenir prou amb els 40ºC de temperatura ambient.
En una de les parades abans d’arribar a Bobo (Komoro) decideixo comprar alguna cosa per picar als venedors ambulants… un tros de pa calent no sembla perillós, i és boníssim :) Mentre l’estic endrapant la venedora em torna a demanar per la finestra, fa cara d’indignada i junt amb els altres venedors em criden l’atenció … havia pagat de més i em volia tornar el canvi :-! Un exemple de la procedència del nom del país: “Burkina Faso” traduït significa “Terra de la gent honesta”.
Al arribar a Bobo cal deixar el confort de l’aire acondicionat de l’autobús… tot i així, l’hostia de calor no m’agafa de sorpresa. Em rep Athanase & Xavi que em porten cap a l’hotel a deixar les maletes i anem a visitar el “centre de càlcul” a simple vista es veu un ordinador de la UPC i rosetes en molt mal estat.
Al tercer intent trobo una roseta que m’assigna IP & voilà, connectat ! (així vaig fer el post d’ahir) :)
Un cop instal·lats a l’hotel sopem un bistec amb patates acompanyat de cervesa Burkinesa ! Boníssima, altíssimament recomanable !
De tornada veiem els mercats ambulants tancats, la gent passeja i algú ens saluda en un dels múltiples dialectes d’allà (en aquest cas, Dioula): Benvinguts !
M’aixeco a les 2:35 hora local altre cop per la calor, al encendre l’aire acondicionat em veig amenaçat altre cop per mosquits… aquest cop desplego la tela antimosquits que m’he portat de barcelona.
Per si no us ho creieu, us ho explico:
- Matalás retirat (elevat verticalment)
- Taula sobre el somier
- Jo sobre la taula
- Navalla en mà fent un forat al sostre intentant mantenir l’equilibri
- Argolla col·locada i aguanta: Prova superada ! :D