Em desperto sense una sola picada ! La tela antimosquits ha estat tot un èxit, ha valgut la pena posar-la. Desde dins veig volar uns quants mosquits que busquen picar-me. Tot just surto de la tela i em poso a matar-ne uns quants… cauen 8 i quan marxo de l’habitació encara en queden ! :-S
Baixo a esmorzar una papaya acompanyada amb pa, mermelada i un suc natural de llimona i taronja força bo.
A la sortida de l’hotel ens espera Athanase amb el cotxe i ens porta fins a la facultat, durant tot el cami no paro de fer fotos a la
gent, camins, vehicles, etc… the guiri way. Espero penjar-ne unes quantes en els posts quan torni.
Un cop som a l’ESI, anem cap a la classe on em tocarà donar el curs sobre administració de sistemes & wireless que m’han encarregat. La resposta és molt gratificant: escolten, pregunten, s’interessen, discuteixen. Procuro preguntar en tot moment si segueixen què dic, e invito als més callats a participar… i s’hi esforçen (per entendre’m, llàstima no saber francés).
Mentre dono classe, els animo a fullejar el llibre que he comprat a BCN:
802.11, The Definitive Guide, d’O’Reilly
També vaig apuntant les sigles que vaig comentant a la pissarra i faig alguns dibuixos sobre xarxes wireless. El delegat de la classe, molt atent, al veure’m senyalar coses a la paret del projector, m’explica educadament que puc usar un pal que m’ha deixat expressament al terra per senyalar. No puc evitar somriure i tots ho fan també :)
Al acabar la classe, Mesmin m’acompanya a saludar als administradors de sistemes locals. Tal com havia vist a BCN, la infraestructura de xarxa té força problemes… només m’ensenyen la part física, un altre dia amb més temps els preguntaré temes de direccionament i configuracions dels serveis bàsics de xarxa.
M’ensenyen una petita torre amb una antena que apunta cap a Nasso. Accedir-hi és realment perillós, la xapa que cobreix el terrat sembla que pot cedir en qualssevol moment. Decidim deixar de banda temporalment la idea d’usar aquesta infraestructura perque no disposem d’equips de protecció personal (en altres paraules: arnés de subjecció per no caure i obrir-se el cap).
Anem a dinar a un menjador de la facultat. Menjem arrós amb peix i comprem unes bosses d’aigua mineral. De postres uns mangos i plàtans.
Un detall impactant és veure com les restes de menjar s’acostumen a donar a uns nens petits que volten amb bosses de plàstic negre.
Un cop de tornada a l’ESI començo a fer probes amb els linksys que he portat de BCN, munto les antenes i experimento el lag bestial de la connexió d’allà: entre 15 i 30 segons per canviar de missatge amb mutt remot :-! Hauria de configurar-me offline-imap al laptop :-S
Finalment, després de passar per el laboratori de càlcul a respondre alguns mails, sopem algo lleuger i anem a dormir.