Seguint l’horari que ens ha estat establert, dono dues hores de classe. Continuo explicant conceptes de seguretat en xarxes wireless. Durant uns moments m’envaeix la sensació que ningú entén què estic explicant… i efectivament, s’aixequen quatre braços esperant respostes: què és un firewall ?
Explico doncs per sobre conceptes bàsics i aplicacions concretes: iptables i shorewall. Comento per sobre ZoneAlarm com a exemple de firewall d’usuari (apareix en les transparències que uso de la LISA2005). Segueixen l’explicació amb atenció i proposen regles addicionals a les que tinc definides al meu portàtil (regles shorewall) :) Fins i tot algú s’interessa per què és un DMZ i ràpidament entén el concepte. Trobo que ha estat encertada la idea de donar classes donant per suposat que els estudiants tènen un cert nivell. Així reaccionen fent preguntes contínuament sobre el que no entenen. Aquest fet dòna més vida a les classes perque són els mateixos alumnes els que treballen per desgranar què s’està explicant i no s’adormen.
Un cop acabo la classe, i junt amb Mesmin, busquem emplaçaments provisionals per col·locar els punts d’accés i fer probes. De sobte em trobo amb una assumpció que ho hauria d’haver fet mentre era a Barcelona:
A jutjar per les fotos, tènen cable ethernet CAT5 de sobres, no cal que en porti
Error ! No en tenen prou :-S Caldrà trobar-ne o demanar-lo perque el portin de Barcelona en properes visites. Junt amb Mesmin, no parem de donar-hi voltes a aquest problema i d’altres relacionats:
- De quina forma podem protegir tot l’equip perque no el robin ?
- Com hi farem arribar l’alimentació si ens falla el POE ?
- Com a futura millora, com podriem usar energia solar per alimentar l’AP ?
Són pensaments que ens persegueixen durant la resta del dia. També discutim emplaçaments alternatius, material addicional, etc… Tornem amb el bus dels professors de l’ESI, fa una calor terrible dins, la típica d’un cotxe aparcat en plena solana, amb un parell d’agravants:
- Estem a Africa, ergo: moooolta calor
- Seients del bus sense “espai vital” entre si: llauna de sardines
Un cop deixem els bàrtuls a l’hotel, Mesmin ens acompanya al mercat central de Bobo. Abans d’arribar-hi, s’atura una moto conduida per un home blanc… ostres, la primera persona blanca en 3 dies… doncs norl ! Es tracta d’un negre albí que ens saluda i fa broma comentant que som de la mateixa família ! Té collons el tema o no ? X”D
Un cop arribats a l’entrada del mercat, ens endisem entre colors apagats i olors fortes d’aliments en algunes zones. En paraules d’en Xavier:
Això és com els encants de Barcelona pero a lo bèstia
El mateix espai de comerç és aprofitat per a fabricar el producte: cosint roba, bosses, reciclant càmares velles de bicicleta per fer altres estris, etc… Tothom està pendent de les nostres passes i ningú vol perdre l’oportunitat de vendre’ns alguna cosa, de tant en tant se senten expressions de sorpresa:
Le blanc ! Aló mesieur !
Sortim del mercat sense comprar res a recomanació d’en Mesmin: una primera visita per tenir en ment preus raonables i un altre dia ja comprarem tot regatejant. Ell mateix ens fa alguna demostració i ens explica com funciona la dansa de preus entre venedors i compradors (que sigui dit de pas, varia força entre estrangers i locals).
Després de la jornada intensa, una estona per descansar, escriure i pensar no està de menys i això és el que faig :)