Com a primera visita turística del dia, Athanase ens porta a veure una mesquita. Té una forma exterior ben curiosa: sobresurten pals de les parets exteriors, una imatge val més que mil paraules:
Un guia ens descriu les múltiples parts e històries de la mesquita. L’explicació del guia no és més que un cúmul de rituals religiosos i objectes considerats sagrats… així que no us aborriré amb els detalls.
Tot just sortir de la mesquita, un altre guia ens endinsa en els quartiers o barris del centre de Bobo-Diulasso. Hi ha quatre zones i es diferencien per les activitats dels seus habitants:
- Animistes: Fan sacrificis d’animals i rendeixen culte a les ànimes
- Ferrers: Fabriquen tot tipus d’instruments d’ajuda al cultiu o en la seva època, de guerra
- Artesans: Fan estris varis, instruments musicals, decoració, etc…
- Musulmans
Al ser la part més antiga de la vila, potser conserva també la forma més arcana de viure. Per els carrers es veuen nens d’entre 2 i 5 anys jugant ben a prop d’autèntiques clavagueres a la intempèrie. Les olors fortes predominen i es barrejen: elaboració pròpia de cervesa, aviram, carns, peix assecat i mango madur podrint-se al sol en son algunes entre d’altres indescriptibles.
Junt a les cases fetes amb argila, fang i pedres hi ha petits comerços de souvenirs on el guia continua la seva explicació com a part del recorregut: màscares que expresen tot aspecte de la vida (matrimoni, familia, etc…), instruments musicals típics del país i figures estilitzades de dones són els items més repetits.
Per si les imatges anteriors dels nens no havien estat prou impactants, el riu-claveguera que veiem cap al final de la visita remata el panorama: dones, nens i animals (porcs en aquest cas) comparteixen el mateix espai de bany :-S
Contrasten les imatges anteriors de pobresa amb el tamany, equipament i bon estat del camp de futbol de Bobo:
gespa natural verda e impecable. Uns altres verds més interessants són els de “Le Foret du Kou”: lianes i botànica tropical atapeïda.
Al llarg de la setmana passada, ens conviden a participar en la celebració de “Le coupe du president”, partit de futbol que enfrenta l’ESI i l’UPB. Més que el partit en sí, el que crida més l’atenció és l’acte social en sí: per cada assistent, ronda interminable d’encaixada de mans. De fons, música africana repetitiva a tot drap i un “animador” de l’esponsor del partit (telefonia celular del país).
Al tanto amb un detall de la foto: Tot l’equip sembla molt professional… però el porter va amb sandalies de riu ! XD