Tot just sortir del tren, se m’acosten rapidament un grup de 6 indis joves:
Hello sir ? Where are you going sir ?
Simplement volen portar-me amb el ricksaw a un hotel pel que cobren comissio… realment se’ls veu molt exaltats pero son extremadament respectuosos, a la minima busquen l’apretada de mans.
Em segueixen una bona estona per l’estacio tots plegats, sembla com el “pica paret”, jo m’aturo i ells s’aturen, reprenc la marxa continuen seguint-me entre batalles verbals entre ells, en indi o el dialecte que parlin… a l’india es parlen mes de 22 llengues :S
- Why the hell are you following me around ?
- It’s competition sir, wanna come to my ricksaw ?
- Not his, mine !
- No, mine !
…
Com que promet ser la historia interminable i estic bastant cansat per buscar un hostel en una ciutat que no conec de res, em decideixo per un d’ells a l’atzar. El seu nom es Ali, sembla bona persona i el seu angles s’enten mitjanament be…
Resulta ser masssa d’hora per el primer hotel recomanat per lonely planet: “Diwa Niwan”. Ens movem cap un altre que pertany a un dentista malhumorat… tothom te dret a estar-ho quan se’l desperta de matinada.
Despres d’unes hores de descans merescut, l’endema a les 10, Ali em porta a visitar les zones mes rellevants de Jaipur: El palau flotant, la pink city i la mugal city…
Despres de dinar, aquest particular ricksawero em te molt carregat:
If you’re not happy, I’m not happy, it’s my pleasure to bring you to the most popular places here on Jaipur. My interest is not money, just friendship, yada, yada, yada…
Repetiu aquest discurs i similars un bon munt de vegades i teniu una aproximacio de l’educacio que tenen… pero tambe de la poca mesura en manifestar-ho, al sentir-ho per n-esima vegada en apenes 3 hores se m’acaba la paciencia :S
Decideixo anar tot sol per la tarda a voltar per la ciutat: Goodbye Ali !
Ohh man, you broke my heart, why are you so complicated ? You don’t trust me ? Let me show you the rest of the city, yada, yada, yada…
Per sopar em trobo un indi amb caracter sosegat, que sembla tenir mes conversa que el ja desgastat:
Where are you from ? What’s your name… ohh, Spain ? Hola !
Finalment m’acaba convidant a compartir amb ell un “piscolavis” de chapati (pa indi) amb salsa… despres de dubtar forca, accedeixo, molt amable :)
La guia sol desaconsellar fortament el contacte amb locals, pero si hi apliquem una mica de sentit comu i aventura, veiem que la hospitalitat india no te rival.
A mes, resulta ser l’aniversari de “Ganesh”, el deu elefant. Per aquestes dates, a part de festes locals al carrer amb musica a tot volum, sembla ser que s’honora el “Shanti” (pau), un bon moment per ser hospitalari i amable :)