Despres de matinar de valent per agafar el tren a temps (5am), IndiaRail ens obsequia amb un retras de 4 hores per el nostre tren. Com a usuari casual de renfe, em prenc la noticia amb filosofia. De fet, varis recursos a internet sobre el funcionament dels trens indis ja ens advertien d’aquests “imprevistos”.
De fet, en els panells electronics per anunciar l’arribada dels trens, descobrim que ja hi ha un espai reservat per indicar el retard de cada tren… incredible India ;P
Despres de la llarga espera (dormint) en el “restroom” de l’estacio, ens embarquem en el nostre tren. Durant el trajecte ens endisem en les zones desertiques properes a Jaisalmer, veient-nos enmig d’una petita “sandstorm” dins el nostre vago. La quantitat de sorra en suspensio ens obliga a tancar totes les finestres i portes del vago i tapar-nos amb roba la boca per poder respirar algo mes que sorra.
Hi ha qui diu que despres de la tempesta, ve la calma, pero no es el nostre cas encara: el propietari del hostel recomanat a Jodhpur ens rescata amablement a l’estacio en jeep, enmig d’una tempesta, aquest cop humana, de competencia realment ferotge per ser guests de les diferents guest houses de Jaisalmer. En Roeland consegueix rescatar tambe un parell de noies holandeses desbordades per l’allau de peticions/ofertes/informacio simultanies.
Tot i aixi, al arribar a Jaal Mahal, ens treiem la sorra del damunt amb una merescuda dutxa i planifiquem el safari en camell pel desert. El propietari de la guest house ens ofereix una ruta alternativa a la turistica pel desert, fent nit alla mateix, al ras… sona forca be.
Despres d’acordar un preu raonable (unes 1000Rs per persona) visitem el fort de Jaisalmer, pero no sera fins dema que entenguem perque es diu la ciutat daurada, de nit veiem l’altre cara, tambe interessant i maca d’aquesta ciutat.